|
|
|
Al transcurs d'una partida de pilota són moltes les possibilitats que un pilotari té de pegar a la pilota. El jugador hi haurà de tindre present tant les condicions en què ve la pilota com quines són les seues intencions. En virtut d'aquests dos aspectes el jugador utilitzarà una o altra manera de tot un ventall de possibilitats que a continuació esmentarem. En una primera divisió distingirem aquells colps en els quals s'ha d'alçar la mà per dalt del muscle, anomenats colps per dalt o a l'aire, i aquells colps que són jugats amb la mà a l'altura de la cintura o més avall, que anomenarem colps per baix. Podem dir que els primers són sobretot propis dels jugadors de davant, on la pilota sol portar una major altura, mentre que els segons corresponen als jugadors del resto, posició on la pilota ja va perdent altura. Per altra banda, hem de diferenciar els colps jugats abans que la pilota aplegue al rebot, que anomenem colps per davant, i les pilotes jugades de rebot, és a dir, després que la pilota pegue als frontons.
La voleaÉs, sense cap dubte, el colp que es dóna a major altura. Pot ser descrit com el colp que es pega a la pilota amb el braç elevat, els peus fixats al sòl i el cos tirat enrere. En aquest colp, per uns instants, tot el cos és en gran tensió centralitzada als muscles i articulacions del braç. A causa d'aquesta forta tensió és, segons els entesos, la jugada que més cansa i al mateix temps la que més lesions pot causar al jugador.
Sarasol colpejant de volea
El bot de braçÉs un altra possibilitat de pegar-li a la pilota per dalt. En aquesta jugada el colp es produeix després de botar la pilota en terra. És el mateix colp que la volea però quan ja la pilota ha pegat un primer bot, i per tant, ja no té la mateixa força que a la volea. En aquesta jugada, el pilotari projecta el braç des de darrere del cos i el desplega violentament. La qual cosa fa del bot de braç un dels colps més demoledors del transcurs d'una partida. És més violent que la volea, perquè el jugador el pega amb major comoditat. Mentre a la volea el jugador li entra a la pilota conforme ve, ara la deixa botar i té tots els avantatges, a més, la pilota ja ha perdut força en el bot.
El Genovés colpejant de bot de braç
La palmaLa palma és un colp fonamentalment defensiu, encara que també hi ha especialistes que poden utilitzar-la d'una manera ofensiva. Aquesta jugada pot ser feta tant a l'aire com al bot, és a dir, abans o després de pegar el primer bot. De palma es resten les pilotes arrimades a la muralla, a les quals no es pot arribar mitjançant les altres maneres. També s'utilitza per a enviar una pilota complicada a l'escala, evitant-se problemes. Per a efectuar la palma, el jugador es situa enfront la trajectòria de la pilota i li imprimeix un colp amb la mà oberta, després de descriure un gir semicircular dins d'un plà vertical.
Sarasol II jugant un colp de palma d'esquerra
La bragueta, butxaca o sobaquilloEl colp de bragueta és un colp amb el qual s'aconsegueix alçar la pilota i profunditzar-la. Malgrat això, alguns jugadors han fet d'aquest colp una eina fonamentalment ofensiva. Així per als que la dominen, és una arma molt important per a tallar la corda des del dau. En aquest colp, el braç és mogut de la mateixa manera que en els colps de palma, però amb la peculiaritat d'estar pegat al cos, quasi friccionant-lo, motiu pel qual fa l'aparença que el jugador es trau la pilota de la butxaca o de la bragueta, per això els dos noms. Enfront de la palma, ara el cos es manté en una posició lateral a la direcció de la pilota i, mentre a la palma el cos es recolza en la cama contrària al braç que s'acciona, ara el recolzament es produeix sobre la cama de la mateixa banda del braç que s'acciona.
Jugador preparant-se per a efectuar un colp de bragueta
El manróAquest és un colp menys utilitzat que els descrits fins ara. És molt poc emprat, encara que sempre hi ha hagut jugadors que han sabut practicar-lo amb gran mestratge. En aquest colp el jugador es situa de cara a la pilota i la colpeja després de descriure amb el braç un semicercle horitzontal, enfront de la palma que era vertical. Els qui dominen aquesta manera de pegar a la pilota a més de defensar amb ella pilotes amb fortes dificultats, aconsegueixen imprimir-li estranys efectes que poden sorprende el contrari.
El Genovés a punt de colpejar de manró
El carxot o calbotAquest és, segons els entesos, un dels colps relativament més moderns dins del joc de pilota. Això i el fet de ser un dels més difícils d'executar fan que siga un dels cops més apreciats pel públic. Consisteix en pegar a la pilota de bot de braç, quan la pilota s'ha elevat tan sols uns centímetres del terra. Per això el jugador replega el braç en espiral, inclina exageradament el cos i quan hi és a punt de caure la pilota, la colpeja.
Núñez a punt de colpejar de carxot
El rebotLa pilota de rebot pot ser jugada gairebé de totes les formes que hem descrit fins ara, tanmateix, la forma més utilitzada és la de bragueta. En les jugades de rebot, la pilota ja ha perdut molta força i això permet que els restos puguen lluir-se. Es coneix per rebot a colp aquella jugada en la què la pilota colpeja el frontó abans del primer bot i, per tant, pot encara fer un bot. També pot donar-se el cas que la pilota rebotada no caiga a les lloses, sinó que córrega per l'escala, això es coneix com una pilota correguda d'escala.
Pigat II després de colpejar de rebot
La raspadaAquest és el colp utilitzat més freqüentment en la modalitat de raspall. Consisteix en pegar a la pilota quan va rodant per terra, posant la mà exactament entre la pilota i el terra, raspant realment la superfície del pis amb la mà. Per a protegir-se d'aquestes jugades el jugador de raspall porta la mà totalment coberta.
Jugador de raspall després de raspar la pilota
|
