|
Aquesta pàgina és un resum del
vocabulari del joc de pilota on s'han inclós les paraules més utilitzades en aquest
món.
- Aficcionat
- Persona a la qual agrada el joc i que sol
freqüentar les partides. També, persona que practica el joc de manera no professional.
- Aire
- Parts del trinquet, com ara l'escala o el
tamborí, en les modalitats d'escala i corda o galotxes, on pot rodolar o colpejar la
pilota sense que s'interrompa el joc; i també les galeries dels frontons si la pilota es
torna.
- Alfarrassar
- Pronosticar el resultat d'una partida
abans de començar-la.
- Amagar
- Col·locar la pilota en llocs on resulta
dificil de tornar per part del jugador contrari.
- Assentada
- Lesió, generalment en colpejar una
pilota forta amb la mà insuficientment calenta, que es produeix a les articulacions i que
consisteix en una tumoració dolorosa que impossibilita el jugador de tocar la pilota.
Inici
- Badana
- Pell assaonada d'ovella, molt flexible i
suau, amb que s'elabora un tipus determinat de pilota utilitzat freqüentement en el joc
de les modalitats de carrer.
- Balconet
- Plataforma d'obra envoltada d'una barana
situada sobre la llotgeta, a mà dreta del dau.
- Banqueta
- Tauleta de tres petges, col·locada amb
certa inclinació, que s'utilitzava antigament per a picar-hi la pilota abans d'efectuar
el traure.
- A les galotxes de Monòver, banc d'obra
adossat a la muralla de la dreta de qui trau, d'una alçària de 50 cm. i 40 cm.,
aproximats, de costat, davall mateix la corda, on s'ha de picar la pilota,
obligatòriament, abans de traure de palma en les partides de parelles.
- Banquets
- Bancs allargats i de baixa alçària
situats sota la corda del trinquet i que són ocupats per aquells aficcionats més entesos
o amb inclinació per les travesses.
- Blau
- Jugador o equip que du la faixa blava i
d'anvuvi és considerat inferior i amb menor experiència en una partida.
Inici
- Cabàs
- Receptacle fet de palma, o de llata, que
era utilitzat per a traure les pilotes en aquells trinquets o carrers on s'encalaven
moltes, i, per tant, la capacitat del caixonet era insuficient per a les que es suposava
que s'havien d'utilitzar.
- Cadafal
- Graderia esglaonada per a seure-hi els
espectadors que es sol emplaçar immediatament després de la línia de falta, en la part
del rest, en les modalitats de carrer.
- Caixonet
- Caixa petita de fusta, d'unes mides
aproximades de 30 cm. de llargària i 20 cm. d'amplària, oberta i dividida en diferents
compartiments on es guarden les pilotes que han de ser utilitzades al llarg d'una partida
i que, al trinquet, sol estar dipositada a la llotgeta de baix on la custodia el jurat del
dau.
- Careta
- Cara vertical del primer graó de
l'escala lateral del trinquet que, amb una alçària mitjana de 0,73 m. és superior als
restants, i que en tenir una certa inclinació afavoreix que la pilota que hi colpetge
modifique la seua trajectòria i, per tant, desconcerte els pilotaris.
- Carreró
- Corredor central que es deixa a la parada
per a permetre el pas del jugador quan retrocedeix per jugar la pilota a l'aire.
- Casa
- Obertura realitzada, generalment, en el
frontó de la part del dau al trinquet, que comunica els vestidors amb el terreny de joc i
per la qual eixen els jugadors i que en ocasions és buscada pels jugadors per amagar-hi
la pilota.
- Casar
- Igualar, el marxador, la quantitat de
diners jugats en les travesses a cada costat.
- Catedra
- Grup d'aficionats entesos en el joc que
assisteixen regularment a les partides i que ja abans del seu començament s'hi decanten,
i amb ells les travesses cap a un equip o l'altre.
- Corda
- Cordell gruixut format per un conjunt
retort de dos cordons o més de cànem, també retorts, que es fixa a les parets laterals
per mitjà d'unes anelles metàl·liques situades a una alçària mitjana d'1,90 m. i
màxima de dos metres, que es penja normalment al quatre i mig del trinquet i serveix per
a dividir el terreny de joc en dues parts en la modalitat d'escala i corda i que hi porta
adossada, opcionalment, una xarxeta per a facilitar la seua visió.
- En la modalitat de galotxes de Monòver,
cordell gruixut format per dos cordons de cànem o més retorts, que es fixa a les parets
laterals per mitjà d'unes anelles metàl·liques situades a una alçària aproximada
d'1,20 m. encara que al centre aquesta és de 0,95 m., que porta adossada una xarxeta per
a facilitar la seua visió i protegir el davanter, i per damunt la qual han de passar
totes les pilotes jugades de bo.
Inici
- Dau
- Espai situat a l'angle que forma l'escala
amb el frontó de la part de dalt del trinquet, on ha d'introduir-se la pilota en la
ferida i que està delimitat per dos rectangles, un a la paret del rebot, que té unes
mesures mitjanes entre els diferents trinquets del país de 2,20 m. d'alçària i 2,69 m.
d'amplària i un altre a terra de 3,05 m. d'ample i 2,79 m. de llarg.
- Davanter
- Jugador que juga davant en la modalitat
de les galotxes de Monòver.
- Desafiu
- Partida de pilota en la qual, des del
principi, hi ha una quantitat de diners, més o menys elevada, que es juguen entre els
participants o entre els padrins.
- Desmancar-se
- Produir-se una lesió, sobretot en entrar
a pilotes de volea i en jugadors d'edat avançada, en la part superior del braç, que
impossibilita el jugador de golpejar la pilota per dalt durant una temporada.
- Despanyar-se
- Perdre l'equilibri en el moment de jugar
la pilota.
- Despenjar
- Arreplegar les pilotes que durant la
partida del carrer han estat encalades a les teulades, les terrasses o els balcons.
- Didal
- Peça tubular, de pell o de lona, tancada
per un extrem amb un casquet de diferents materials, que serveix per a protegir els dits,
sobretot, de les raspades en la modalitat de raspall.
Inici
- Encabotar
- Entropessar una pilota en algun balcó o
objecte enganxat a la paret quan anava ben llançada.
- Encaix
- Juntes del sòl del trinquet amb l'escala
o la paret.
- Encalar
- Llançar una pilota a un lloc d'on és
fàcil de recobrar, com una teulada o un balcó al carrer, o a la galeria, si es juga al
trinquet.
- Escala
- Graderia de quatre graons, el primer dels
quals és més alt que els restants, que té una alçària mitjana entre els diferents
trinquets del país de 2,29 m. i una amplària de 2,71 m. i un desnivell d'un 5,58 per
cent cap a les lloses per a assegurar la caiguda d'escala, on s'asseuen els aficcionats i
que, a l'efecte de joc, es considera aire.
- Escaleter
- Jugador de pilota que actua darrere en un
trio o una parella, en la modalitat d'escala i corda, i que, per tant, fa el dau en els
jocs de fer i resta en els de restar, i normalment és l'encarregat de jugar les caigudes
d'escala.
Inici
- Faixa
- Peça de roba molt més llarga que ampla
que es cenyeixen els jugadors a la cintura i que serveix per a diferenciar els equips pel
seu color, roig o blau, que destaca sobre el blanc complet de la indumentària.
- Federació
- Organisme que agrupa els equips
participants d'una mateixa modalitat esportiva i que té per missió organitzar les
competicions i fixar-ne les normes del joc, així com promoure'n la pràctica, en aquest
cas la Federació de Pilota Valenciana.
- Ferida
- Acció i efecte de ferir.
- Feridor
- Jugador que fereix, siga el punter, que
fereix i es fa enrere, siga un altre, que s'encarrega exclusivament de ferir i no juga.
- Ferir
- Posar la pilota en joc, en les modalitats
de carrer on no es trau o al trinquet amb escala i corda, impulsant-la amb destresa i no
amb força i sempre amb l'obligació de col·locar-la dins del dau, tenint present que, al
trinquet, després de botar la pilota contra la pedra, l'haurà d'enviar contra la muralla
que té a la dreta de tal forma que hi pique per dalt la ratlla de la ferida.
- Frare
- Bisell vertical, de metre i mig
d'alçària, que mata l'angle que forma el frontó amb cadascuna de les muralles laterals
i que termina en punta en la seua part superior.
- Modalitat de joc de pilota practicada a
les comarques del nord del País Valencià i sud de Catalunya molt semblant per les seues
regles al frontó i que s'en diferència perquè es practica a l'interior d'un edifici
rectangular d'uns 30 m. de llargària i 8 m. d'amplària, tancat per quatre parets on pot
colpejar la pilota, i que té dos frares, que donen nom a la modalitat, els quals tenen
com a finalitat desviar la trajectòria de la pilota per a impossibilitar el joc del
contrari.
- Frontis
- Paret frontal, de 10 m. d'alçària i 9
m. d'amplària, contra la qual es colpeja la pilota en la modalitat de frontó.
- Frontó
- Edifici de planta rectangular, d'uns 25
m. de llarg i 10 m. d'ample, on es practica el joc de paret o de frontó amb una paret
frontal o frontó contra la qual es colpeja la pilota sempre per dalt la xapa de falta
situada a 1 m. d'alçària, una lateral situada a l'esquerra dels jugadors i una altra
situada darrere els jugadors on pot rebotar la pilota, una ratlla a la part dreta del
jugadors que delimita el terreny de joc i dues paral·leles al frontó que delimiten la
zona on ha de col·locar-se la pilota del traure: la primera, la ratlla de traure, per a
marcar d'on ha de passar, i la segona, la ratlla de passa, ja prop del rebot, per a
indicar d'on no pot passar.
- Modalitat del joc en la qual, a
diferència de les modalitats valencianes, la pilota no es colpeja directament entre els
jugadors contraris, sinó contra una paret situada enfront, on ha de pegar per damunt la
xapa de falta del frontis, situada a una altura d'1 m., i cada punt s'inicia traient des
de la ratlla de traure, que pot variar segons el pacte, de tal manera que pegue la pilota
a la paret i bote entre la ratlla de falta de traure i la de passa, per continuar el joc
impulsant la pilota alternativament a l'aire o al primer bot, abans o després d'aplegar
al rebot, fins que un dels dos equips cometa falta per llançar la pilota fora del límits
del terreny de joc, enviar-la davall de la xapa de falta del frontó o jugar-la al segon
bot.
Inici
- Galeria
- Grada situada en la part de dalt dels
frontons, on alguns trinquets tenen una simple terrassa amb cadires, i uns altres, la
major part, banquets esglaonats per a poder seure-hi el públic, des d'on es pot tornar la
pilota de bo, i si hi queda encalada la pilota és quinze de qui l'ha llançada.
- Galló
- Cada un dels vuit triangles que componen
la pell de la pilota de vaqueta.
- Galotxa
- Branca petita que antigament marcava el
punt per dalt el qual s'havia de passar la pilota en l'acte de la ferida en la modalitat
de galotxa.
- Modalitat tradicional del joc de pilota
al carrer en la qual, en el moment de la ferida, la pilota havia de ser llançada per dalt
la galotxa, per a després caure al dau i ser jugada per qui fa la galotxa o el bot i que,
a partir d'aquest moment, es jugava seguint les mateixes regles del joc de llargues.
- Modalitat moderna del joc de pilota al
carrer en la qual es col·loca una corda, de part a part, a una altura d'1,60 m. que
divideix el terreny de joc en dues parts iguals, i a una distància de 12 m. de la qual es
penja una altra, a una altura aproximadament de 2,70 m., la qual només es tindrà en
compte a l'hora de la ferida que es realitza des del centre del terreny de joc, de manera
que la pilota passe per damunt la corda de galotxa per a després caure al dau i ser
colpejada al bot o a volea i que, a partir d'aquest moment, es regeix per les mateixes
regles que la modalitat del trinquet amb escala i per dalt corda, de tal manera que la
pilota sempre haurà de passar per dalt la corda de falta.
- Galotxer
- Jugador de galotxa.
- Galotxes
- Edifici rectangular tancat on es practica
la modalitat de les galotxes de Monòver, de 20 m. de llargària i 3,50 m. d'amplària,
que no té escala lateral com el trinquet i sí, però, corda central, penjada a les
parets laterals a una altura d'1,20 m. encara que al centre només assoleix una altura de
0,95 m., sota la qual es situa el quadre per a ferir, i que té la seua principal
característica en els caixons que es troben als quatre angles que formen les muralles
laterals amb els frontons, on els jugadors intentaran d'introduir la pilota per tal
d'aconseguir ràpidament el quinze.
- Modalitat de joc practicat a les
localitats de Monòver i El Pinós a les Valls del Vinalopó, amb una pilota feta de
borra, llana o fil i vetes cosides o cinta adhesiva, més grossa que la de vaqueta, i que
es juga, com en la modalitat amb escala i corda, passant la pilota per dalt la corda
central, al primer bot, dins un trinquet de dimensions reduïdes en partides que tenen una
duració de dotze jocs, els quals tenen el valor d'un sol punt i no de cinc, amb la
peculiaritat que, en les partides per parelles, el traure sempre es realitza de palma des
de la banqueta situada a la vora de la corda i amb els peus dins un quadre que hi ha
adossat, i ha de col·locar-se dins el quadre de falta, prop de l'escala i que té com a
característica principal l'existència dels caixons, als quatre angles del terreny de
joc, on els jugadors intenten d'introduir la pilota per a aconseguir més ràpidament el
quinze.
- Graó
- Cadascuna de les quatre peces de l'escala
del trinquet, d'una alçària aproximada de 0,33 m. excepte el primer, el frontal del qual
s'anomena careta, que amida al voltant de 0,73 m.; d'una amplària aproximada de 0,60 m.
excepte el quart, que ha de permetre seure-hi els espectadors i transitar-hi per la qual
cosa amida al voltant de 0,90 m., i un pendent aproximat del 5,5 per cent per a assegurar
la caiguda de la pilota.
- Guant
- Coberta de les articulacions i de part
del palmell de la mà del jugador, feta amb badana de corder, que es posa sobre la mà
damunt un esparadrap, a vegades, i un naip doblegat o una planxeta com a protecció per
als violents colps de la pilota, i que es lliga amb unes vetes al canell.
Inici
- Llargues
- Modalitat del joc de pilota més estesa
en temps passats, que ha donat origen a unes altres, que es practica en un carrer de 8 a
10 metres d'amplària i que ve delimitat longitudinalment per tres ratlles, dues que en
marquen els límits, la del traure i la del quinze, entre les quals solen haver-hi 80
passes, i la tercera, la ratlla de falta, la distància de la qual respecte a la primera
pot oscil·lar, segons el pacte, entre 50 i 60 passes. Hi participen dos equips de quatre
pilotaris, entre els quals qui trau és el jugador més important i consisteix a colpejar
la pilota, sempre a l'aire o al primer bot, d'un equip a l'altre, de tal manera que
s'aconsegueix quinze quan s'ultrapassen les ratlles de quinze. La seua característica
principal i de màxim interés és el sistema de les ratlles, ja que tot el joc girarà al
seu voltant: els uns intentant aconseguir-les per a obtenir el traure, i els altres,
defensant-les.
- Llotgeta
- Compartiment del trinquet destinat al
públic, situat a la dreta del dau, a l'angle que forma la muralla i el frontó.
Inici
- Marxa
- Cadascuna de les fustes o telles, en el
joc de carrer, que es col·loquen on es fa una ratlla perque s'hi ha aturat la pilota, i
que van marcades amb els números 1 o 2, per a indicar si és la primera o segona ratlla
que aconsegueix un equip.
- Marxador
- Qui és dipositari i intermediari de les
travesses i porta com a distintiu un davantalet de cuiro on guarda els diners travessats.
- Marxar
- Assenyalar i gestionar les travesses del
trinquet.
- Mitger
- Jugador que es situa, en un equip de
tres, entre l'escaleter i el punter, o siga que juga al mig, i que té com a missió
interceptar les pilotes tallades de corda, dificils de jugar per a l'escaleter, i terminar
quinzes amb la volea, tirant la pilota a la llotgeta o galeria.
- Muralla
- Qualsevol dels dos murs laterals del
trinquet.
Inici
- Parada
- Aturada de la pilota pel contacte amb
alguna part del cos d'algun aficcionat assegut a l'escala, moment en que es posarà de nou
en joc mitjançant una caiguda d'escala.
- Partida
- Conjunt de jugades que es realitzen entre
dos equips fins a arribar a un límit fixat d'antuvi, que pot ser molt variat al carrer
pels seus diferents sistemes de puntuació, i que al trinquet sol ser de 60 punts o 12
jocs en la modalitat d'escala i corda, i de 25 punts o 5 jocs en la modalitat de raspall.
- Passador
- Jugador que no té gran potència, però
que és hàbil per a superar la corda i no dóna cap quinze per perdut.
- Corredor central que es deixa en la
parada per a permetre el pas del jugador quan retrocedeix per a jugar-la a l'aire.
- Pedra
- Punt assenyalat en un rajol del paviment
del trinquet, un poc abans de la corda i al costat de l'escala, on es bota la pilota per a
ferir.
- Picar
- Botar la pilota, contra la pedra o el dau
en el cas del trinquet o sobre la banqueta o rajol de traure al carrer, per efectuar la
ferida o el traure.
- Pilotam
- Conjunt de pilotes.
- Pilotari
- Jugador de qualsevol modalitat de Pilota
Valenciana.
- Piloter
- Artesà dedicat a l'elaboració de les
pilotes de vaqueta.
- Planxa
- Peça metàl·lica que alguns jugadors es
col·loquen, sola o com a reforç d'un naip entre la mà i el guant, per a protegir-se
dels colps de la pilota.
- Pont
- Protecció subjectada mitjançant
esparadrap al palmell de la mà, en aquell punt on s'ha produït una assentada.
- Postor
- Persona que travessa.
- Postura
- Quantitat de diners que es travessen en
una aposta.
- Prendre
- Acceptar una travessa.
- Professional
- Jugador que ha fet del joc de pilota la
seua professió, cosa que només ocorre en les modalitats de raspall i escala i corda
jugades en trinquet.
- Punter
- Jugador que fa la punta, es situa davant
el mitger i sol ferir.
Inici
- Quinze
- Cadascun dels quatre punts que, en
guanyar-se, fan pujar la comptabilitat en el joc: de res a quinze, de quinze a trenta, de
trenta a val i de val a joc.
Inici
- Racó
- Angle que forma la intersecció de les
muralles i els frontons del trinquet.
- Raspada
- Colp assestat a la pilota en la modalitat
de raspall quan la pilota roda per terra o bé hi ha quedat detinguda.
- Raspall
- Modalitat del joc de pilota que es juga
al carrer o al trinquet, normalment a vint-i-cinc punts o cinc jocs, en què el joc
comença traient des del dau després de botar-hi la pilota; la qual, una vegada en
moviment, podrà anar per l'aire o per terra, i en aquest cas caldrà raspar-la, d'on
prové el nom del joc, moure's o aturar-se, mentre no pegue als tamborins del trinquet,
cosa que, contràriament al joc a l'alt, és falta i no aire, o anar als frontons, si no
es jugada de bó al rebot; o mentre els jugadors del rest no l'envien a la llotgeta o a la
galeria del dau, si no hi està privada, o no ultrapasse les línies que delimiten el
terreny de joc al carrer.
- Rest
- Pilotari que juga darrere en un equip,
trio o parella.
- Restar
- Tornar, des de la part més endarrerida
del terreny de joc, la pilota llançada pel qui trau o fa el dau, segons les
característiques de la modalitat.
- Roig
- Color que distingueix l'equip que duu
cenyida a la cintura la faixa roja i que en general és el que té una major experiència.
Inici
-
- Tallar
- Pegar a la pilota de manera que passe
molt forta i ajustada a la corda.
- Tamborí
- Bisell de 25 cm. de base i 25 cm.
d'alçària que hi ha als edificis del trinquet d'escala i corda i raspall, en les
galotxes de Monòver i al frontó; als dos primers per matar l'angle que formen els
frontons amb el sòl del trinquet, tant a la banda del rest com a la del dau, i que és
considerat aire en el joc a l'alt i galotexes i falta en el raspall, i al tercer per matar
l'angle del rebot amb el sòl del frontó que es considera, també, aire.
- Traure
- Iniciar cadascun dels quinzes d'una
partida del trinquet o del carrer en aquelles modalitats del joc en què no es fereix,
impulsant la pilota d'un colp amb totes les forces de què és capaç el jugador des d'un
punt determinat cap als contraris que l'han de tornar.
- Travessa
- Aposta que es fa a favor d'un dels equips
contendents blaus o rojos, siga sobre el resultat d'una partida, siga sobre el resultat
dels iguals.
- Trencar
- Canviar la pilota bruscament de
trajectòria després d'entropessar amb algun objecte.
- Treta
- Quinze aconseguit directament de traure o
ferida sense que intervinga el jugador contrari.
- Trinquet
- Lloc clos per a jugar a pilota de forma
rectangular i de mesures variables, entre 7,58 i 9,90 m. d'ample i 56 i 58 m. de llarg,
que té com a parts fonamentals les parets que el tanquen, muralles i frontons; les
galeries, situades a la part superior dels frontons; l'escala, adossada a la muralla de
l'esquerra del dau; la corda; el dau; la pedra, i la llotgeta.
- Trinqueter
- Amo o administrador d'un trinquet, que
organitza les partides i cobra les marxes de les travesses.
Inici
- Vaqueta
- Pell del bescoll del bou amb què es
folra o es recobreix la clàssica pilota del joc valencià.
Inici
- Xapa
- Planxa metàl·lica enganxada al frontis,
en la modalitat del frontó, a una altura de 1 m., per damunt la qual ha de colpejar tota
pilota.
Inici
Anar Arrere
Font:
"Reglaments"
FEDERACIÓ DE PILOTA VALENCIANA
|
