Història
Principal

 

Els Orígens

    Els inicis del joc de pilota es perden en el fons remot dels segles. Hui savem que, en formes variades i amb pilotes de diferents mides i consistències, era practicat per diverses cultures escampades pels cinc continents, des dels pobles nòrdics fins els amerindis, sense oblidar Bizanci, Egipte, Bagdad, Xina o Japó.

    Des de Grècia el joc de pilota passà a Roma, on era practicat tant pels patricis com per la plebs, fet mostrat per diversos textos literaris i històrics. Posteriorment, els legionaris romans expandiren el joc de pilota per altres terres de l'imperi com la Gàl·lia i Hispania.


Les raons de la denominació "Joc de Pilota Valenciana"

    Savem que el joc de pilota, tal como encara es practica en la modalitat de llargues al País Valencià, s'extenia amb lleugeres variacions, per països europeus com França, Bèlgica i Itàlia, així com per tota la península Ibèrica durant la baixa edat mitjana.

    Així ens ho confirma les equivalències entre les regles, la puntuació, el tipus de pilota i fins i tot el vocabulari emprat al longue paume francés, al juego largo, practicat a Castella i al joc a llargues valencià.

    A Castella, per les notícies que ens han arribat, fou, possiblement, el joc més popular durant els segles XV, XVI i XVII. Aquest joc a llargues, fou practicat tant per les capes populars de la societat com pels reis i nobles.

    A l'antiga corona catalano-aragonesa estava també molt estés, no tan sols per terres valencianes, sino també per les illes Balears i el Principat de Catalunya, on fou minvant la seua pràctica al llarg dels dos últims segles fins a desaparéixer.

    Al País Basc, la cesta i la pala substituiren, en la segona meitat del segle passat, les modalitats de rebot i joc llarg, de manera que el tradicional joc directe, cara a cara, fou substituit per l'indirecte, consistent en llançar la pilota contra un frontó, de tal forma que la pràctica de l'ancestral joc a llargues a mà, sense cap aditiu que alleugere el colp violent i vertiginós de la pilota, que com hem vist s'estenia per mig continent durant l'edat mitjana, va quedar reduit al País Valencià, on s'afermà poderosament, mentres desaparegué a la resta dels territoris.

 

Pilota Basca


    Aquesta es la raó per a que a finals del segle passat fos considerat com un esport autòcton, conservat amb orgull, raó per la que es denomina joc de pilota valenciana.


El joc de pilota a l'antic Regne de València (segles XIII - XIX)

    El joc de pilota es practica en terres valencianes des del començament de la conquesta per Jaume I. L'expansió del nostre joc va caminar paral·lela a la conquesta dels nous territoris, com testimonia l'existència a Alcoi d'una plaça anomenada "Placeta del Jugador de Pilota", poc després de l'atac a les muralles de la ciutat, a l'any 1276.

    Com mostra de l'extrema popularitat del joc podem citar les contínues prohibicions que va patir, ja al segle XV. Això era degut a que segons es considerava en aquella època, els jocs afavorien les despeses desmesurades i en ocasions les ofenses i disputes. Però el joc de pilota va continuar omplint carrers i places amb tot el que això representava.

    Al segle XVII no menguà l'afició a la pràctica del joc entre els valencians, i en algunes ocasions fou motiu de greus litigis.

    El segle XIX té una importància fonamental en la consideració que adquiriran els valencians del joc de pilota, fins al punt de que arribà a considerar-se com una senyal d'identitat universalment reconeguda.


El joc de pilota a la resta de la Corona d'Aragó (segles XIII - XIX)

    Podem trobar suficient documentació que ens confirma la propagació total del nostre esport, no solament a Catalunya, sinó per tota la Corona d'Aragó des de l'edat mitjana.

    A l'illa de Mallorca, també es practicava amb passió el joc de pilota, com ho demostren les prohibicions de les que fou objecte per ser considerat un mal social per les autoritats.

    També, en Aragó els xiquets jugaven amb pilotes, com en totes parts, i els adults a llargues, com ho demostra l'existència de trinquets com el d'Aguinaliu a la Ribagorça.


El joc de pilota durant el segle XX al País Valencià

    A començaments de segle, el joc de pilota s'havia introduit tant en la societat valenciana que no existia cap festa de poble en la que no estiguera inclós en el programa un dia en el que els carrers s'ompliren de l'emoció del joc.

    Tot començà a canviar amb els aires de llibertat que va portar la transició a la democràcia, i el retrobament del poble valencià amb la seua història i cultura. Una miqueta de suport institucional, unes autoritats federatives competents i un major reflex del joc a les pàgines esportives d'alguns diaris han servit per a que el joc de pilota abrigue un futur ple d'esperança amb les noves generacions de jugadors que eixen de les escoles de pilota, els nous trinquets i carrers artificials que es construixen per a facilitar la pràctica del joc, amb el nou públic que s'ha guanyat gràcies a les retransmissions per televisió a nivell autonòmic, que tot i que molt millorables, acosten el joc a milers de persones que el desconeixien, etc.

 

El Saque


    Sembla doncs, que el poble valencià s'ha convertit en el propietari d'un esport amb el que s'identifica plenament, que ens vé directament i quasi intacte de l'edat mitjana, constituint un patrimoni cultural europeu que tenim l'obligació de preservar i divulgar. Aquest és un dels motius que ens han portat a desenvolupar aquesta pàgina.

 


Anar Arrere


Font:
"Vocabulari del joc de pilota"
Gabriel Garcia i Frasquet, Frederic Llopis i Bauset
GENERALITAT VALENCIANA 1991