Dues són les maneres amb les quals es podrà posar una pilota en joc en cada quinze a les diferents modalitats conegudes: traent o ferint. Entre traure i ferir existeixen importants diferències. Bàsicament el traure és una jugada de força, mentre que el ferir és una jugada d'habilitat.

Traure en la modalitat de raspall

    El traure es practica a les modalitats de llargues i raspall, mentres que es fereix a galotxa, perxa i en la modalitat de trinquet per dalt corda.

    En traure el jugador ha de colpejar la pilota, en ferir no. En aquesta darrera manera el jugador llança la pilota, no la colpeja. Només a la modalitat de trinquet per dalt corda es colpejada la pilota en lloc de llançar-la, però això es fa de manera suau, i no intentant d'imprimir-li força a la pilota, com al traure, sinó col·locació.

Ferir en la modalitat de galotxa

    Feta aquesta diferenciació inicial entre traure i ferir, passem a continuació a fer una descripció de les diferents maneres de traure i de la ferida.

Traure de banca

    El traure de banca és un dels més antics, encara que actualment és una modalitat oblidada. Es feia servir una banqueta, que era una tauleta amb tres potes, que tenia un cert desnivell envers el jugador per afavorir el bot.

    El jugador venia corrent, hi picava la pilota i aprofitava el bot per avançar uns metres. Després de botar la pilota en la banqueta, el jugador solia colpejar-la com volgués, amb qualsevol dels colps que poden utilitzar-se en la pilota valenciana.

Traure a contramà

    Aquest traure, no utilitzat en l'actualitat, era un dels més difícils d'executar. Consistia en el fet que el jugador que treia havia de picar la pilota en la paret de la seua esquerra, de tal manera que, en eixir, ell pogués pegar-li.

    En aquesta manera de traure la pilota es colpejava a l'aire, és a dir, abans que la pilota botés en terra després de picar en la paret. Així, el jugador colpejava la pilota gairebé sempre amb la mà dreta.

Traure a bracet

    Aquest traure, que tampoc s'utilitza en l'actualitat, era juntament amb el traure a contramà, un dels més difícils d'executar.

    En aquesta manera de traure, la pilota des de la mà es feia córrer per tot el braç fins que arribava a l'avantbraç i allí, amb el bíceps, se li colpejava per tal d'elevar-la i pegar-li amb la mateixa mà quan caiguera, ja fora de palma o, sobretot, de bragueta.

Traure de maneta

    Aquesta és també una manera de traure en la qual la pilota és colpejada abans que bote en terra. La pilota s'agafa amb una mà, normalment l'esquerra, i el jugador se la passa a l'aire envers l'altra part, la dreta, i quan ja la pilota vaja descendent se li colpeja amb la mà dreta, fonamentalment, de bragueta.

    Passant-se-la es poden guanyar uns quants metres, avançant uns passos des que es llança la pilota amb una mà fins que és colpejada amb l'altra.

Traure de bot

    En aquesta modalitat de traure, la pilota serà picada en terra des d'un lloc determinat i abans que no pegue el segon bot serà colpejada.

    El jugador intenta de fer un bot llarg i així guanyar el major tros de terreny possible. L'única cosa que s'exigeix en tals casos és que la pilota es bote a un punt determinat, posteriorment el jugador pot aprofitar-se dels avanços de la pilota.

La ferida

    Com ja hem comentat abans, ferir és una jugada d'habilitat. En ferir el jugador no colpeja la pilota, sinó que la llança intentant de col·locar-la dins d'uns reduïts límits, i de vegades tenint de passar-la també per dalt d'alguna altura, com és el cas de les modalitats de galotxa i perxa.

    Com a excepció, anomenarem la modalitat de trinquet per dalt corda, on la pilota és colpejada en lloc d'ésser llançada, però això es fa de manera suau, i no intentant d'imprimir-li força a la pilota, com al traure, sinó col·locació.

Vicentico preparant-se per a ferir en el trinquet

Anar Arrere